La propietat intel·lectual és el conjunt de drets que corresponen a l'autor/a i altres titulars (artistes, productors/es, organismes de radiodifusió...) respecte de les obres i prestacions fruit de la seva creació. La propietat intel·lectual d'una obra correspon a l'autor/a pel sol fet de la seva creació.
Són objecte de propietat intel·lectual totes les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport, tangible o intangible.
La propietat intel·lectual protegeix creacions com llibres, escrits, composicions musicals, obres dramàtiques, coreografies, obres audiovisuals, escultures, obres pictòriques, plànols, maquetes, mapes, fotografies, programes d'ordinador, bases de dades, interpretacions artístiques, fonogrames, gravacions audiovisuals, emissions de radiodifusió... És important destacar que les idees no són objecte de propietat intel·lectual mentre no es fixen en un suport.
Tota aquesta informació s’ha extret de la pàgina de XTEC sobre propietat intel·lectual.
L’ÚS D’OBRES EN L’ÀMBIT EDUCATIU
Els drets morals i patrimonials d'una obra pertanyen a la persona que l'ha creada, tant si ho especifica (per exemple mitjançant el símbol © al costat del seu nom) com si no ho fa i, per defecte, es considera que té reservats tots els drets. Tot i això, en l’àmbit educatiu s’han de fer algunes puntualitzacions:
Existeixen uns supòsits limitats, previstos als articles 31 a 40 bis de la llei de propietat intel·lectual, per als quals no és necessari sol·licitar una autorització per fer un ús d’una obra. En particular, a l'article 32 de "Cita i il·lustració de l’ensenyament" s'especifica que:
“ 1. És lícita la inclusió en una obra pròpia de fragments d’altres alienes de naturalesa escrita, sonora o audiovisual, així com la d’obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu, sempre que es tracti d’obres ja divulgades i la seva inclusió es realitzi a títol de cita o per a la seva anàlisi, comentari o judici crític. Aquesta utilització només es pot fer amb fins docents o de recerca, en la mesura justificada pel fi d’aquesta incorporació i indicant la font i el nom de l’autor de l’obra utilitzada. Les recopilacions periòdiques efectuades en forma de ressenyes o revista de premsa tenen la consideració de cites. No obstant això, quan es realitzin recopilacions d’articles periodístics que consisteixin bàsicament en la seva mera reproducció i l’esmentada activitat es realitzi amb fins comercials, l’autor que no s’hi hagi oposat expressament té dret a percebre una remuneració equitativa. En cas d’oposició expressa de l’autor, l’esmentada activitat no s’entén emparada per aquest límit.
2. No necessita autorització de l’autor el professorat de l’educació reglada per realitzar actes de reproducció, distribució i comunicació pública de petits fragments d’obres o d’obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu, exclosos els llibres de text i els manuals universitaris, quan aquests actes es facin únicament per a la il·lustració de les seves activitats educatives a les aules, en la mesura justificada per la finalitat no comercial perseguida, sempre que es tracti d’obres ja divulgades i, llevat dels casos en què sigui impossible, s’incloguin el nom de l’autor i la font. No s’entenen compreses en el paràgraf anterior la reproducció, distribució i comunicació pública de compilacions o agrupacions de fragments d’obres o d’obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu.”
És a dir, es permet l’ús educatiu d’elements amb drets d’autoria (fragments de text, vídeo o gravacions així com d’imatges, per exemple) sense sol·licitar autorització sempre que:
- Siguin necessaris per a il·lustrar una activitat educativa.
- Aquesta activitat educativa es faci a les aules, enteses com a espai educatiu.
- Es tracti d’obres ja divulgades.
- No es tracti de fragments de llibres de text.
- Se’n citi, llevat dels casos que sigui impossible, el nom de l’autor/a i la font d’on s’ha extret l’element.
Convé destacar que aquestes excepcions regeixen només per a l' ensenyament reglat.
LLICÈNCIES CREATIVE COMMONS
Existeixen diferents llicències que, tot i estar basades en els drets d'autoria, permeten autoritzar determinats usos d'una obra de la qual una persona n'és autora. Un exemple són les llicències Creative Commons, però n'hi ha d'altres, com la llicència de documentació lliure GNU o la d' Art Lliure.
Mitjançant una llicència Creative Commons, l'autor/a exerceix el dret que la llei li confereix en exclusiva per decidir certes condicions d'ús i distribució de la seva obra. L'autor/a pot donar llibertat per tal que la seva obra sigui reproduïda sempre que es reconegui l'autoria i establint, o no, restriccions sobre l'ús comercial i la possibilitat de fer obres derivades.
Les llicències Creative Commons, doncs, no són alternatives als drets d'autoria, ans al contrari: es basen en la legislació sobre propietat intel·lectual i drets d'autoria i l'únic que fan és alliberar certs drets que posseeix l'autor/a d'una obra de manera que altres persones en puguin fer certs usos sense haver de sol·licitar permís explícit.
PLAGI I HONESTEDAT ACADÈMICA
Segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans el plagi és "la part d'una obra d'altri inserida en la pròpia sense indicació de la font."
L'antropòleg i acadèmic canadenc Irving Hexam en el seu article Academia Plagiarism Defined el defineix com "l’intent deliberat d’enganyar el lector amb l’apropiació d’idees i paraules d’altres". Així doncs ho qualifica com motiu un engany acadèmic. La Llei de propietat intel·lectual també és molt clara respecte del que anomena.
Per a l'esmentat autor el plagi acadèmic succeeix quan s'utilitzen més de quatre paraules d'una font sense apòstrofs ni referència a la font original.
Es poden considerar objecte de plagi les següents creacions:
- Obres científiques i literàries: tesis, articles de revistes, etc.
- Composicions musicals
- Obres cinematogràfiques i àudiovisuals
- Projectes, plànols, maquetes d’obres arquitectòniques o d’enginyeria
- Programes d’ordinador
- Bases de dades
- Pàgines web i obres multimèdia
No es considera objecte de plagi:
- Els treballs
- Idees originals
- El coneixement comú
- La recopilació dels resultats d’una investigació original
- Apunts de classe
El plagi pot ser atribuït a un treball sencer o a un fragment o frase que provingui d'una obra sense haver citat l'autor. Des del punt de vista legal el plagi és una infracció del dret d'autor.
COM EVITAR EL PLAGI
Hi ha maneres de prevenir i evitar el plagi com descriu aquest Interactiu de l'iResearch produït per la "The University of Sydney Libray" conduït pel professor Garet Denyer i titulat "Plagi i Honestedad Acadèmica".
Altres formes que cal tenir presents és el parafrasejar; citar textualment l'autor i la font; prendre notes de les fonts consultades i citar-les a la bibliografia o com obres citades dins del treball.
Cal tenir present que es poden incloure fragments d'obres o imatges de tercers a mode de cita i en reproduir textualment el text, cal tancar entre cometes el text citat. També s'han de proporcionar les referències bibliogràfiques corresponents als textos o imatges originals incloses al propi treball.
És imprescindible citar les fonts utilitzades i donar la referència bibliogràfica completa dels fragments d’obres alienes de natura escrita, sonora o audiovisual, així com de les obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic (imatges) emprades.
REFERENCIAR MATERIAL
Tal com hem explicat a la secció Ús d'obres, els drets morals i patrimonials corresponen a l'autor/a de l'obra des del mateix moment de la creació i per defecte, si no s'especifica el contrari, té reservats tots els drets. La difusió pública de les obres i prestacions a través d'Internet no implica que qui tingui la titularitat dels drets hagi declinat el seu dret a autoritzar l'explotació de la seva obra o prestació ni renunciat a obtenir una remuneració.
D'altra banda, tal com hem vist a la secció Ús d'obres en l'àmbit educatiu, la llei de propietat intel·lectual permet l’ús educatiu d’elements amb drets d’autoria (fragments de text, vídeo o gravacions així com d’imatges, per exemple) sense sol·licitar autorització sempre que es compleixin les condicions anteriorment enumerades.
Per tant, si l'ús es fa fora de l'aula (per exemple si es publica a un bloc o a un altre lloc web visible a Internet, o a la revista del centre) o bé si no és un fragment d'una obra sinó una obra completa (una pel·lícula i no una escena en particular), caldrà sol·licitar l'autorització corresponent a qui posseeixi els drets de l'obra que es vulgui utilitzar, o bé cercar obres que només tinguin alguns drets reservats. Així doncs, quan es vol fer servir una obra (text, imatge, so, vídeo...) el primer que cal fer és identificar la llicència a què aquesta obra està sotmesa, ja que pot ser que es permeti l'ús en àmbit educatiu. Si no hi ha informació, tots els drets estan reservats i, en conseqüència, cal demanar autorització per utilitzar-la.
